manifestacions

Baixant per la travessera de Gràcia, tots els capets ens uniformaven. Però algú corre al costat dret, amb pressa, mentre que jo recolzo el front sobre la pancarta. Estic cansat però m’he començat a posar nerviós. No em veu però segueixo cada abraçada sota la bandera que fa als seus amics i demano que sisplau no es giri, perquè em trobaria indefens, al darrere. La perdo i vull marxar. Imagineu que em troba, sense discurs preparat, em posa la mà sobre l’espatlla i alegrement em diu: -Quant de temps!

Després de dissabte tinc la ferma convicció que per segons quines coses és sempre millor ser un espectador.

Foto: http://puntoh.ning.com/

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s