Nena, tu què vols?

Em planto a la botiga de queviures del meu poble. Donasses i homenots s’agombolen amb la seva armamentística de cistells enormes de vímet, carros assassins de quadres. Surto del meu cos per adonar-me que he estat arraconada a la prestatgeria del fons entestada de llegums. 
Hauré deixat de ser una dona de poble? Les xerrameques em fan riure per sota el nas i em deixo emportar per aquelles paraules encisadores que demanen a crits ser rescatades. A ciutat la gent no “rumia,” només “pensa “. Els dependents no tenen aquell bloc allargassat de paper fi i oliós on apunten les sumes dels productes que hom va caçant al vol d’aquí i allà. A ciutat tenen unes màquines que il·luminen el taulell que no sumen preus sinó icones de colorins llampants! 
Tothom a la botiga del meu poble m’ignora. He tingut sort, però, perquè al final la mestressa m’ha envestit amb un crit i m’ha fet tornar al meu cos de cop: -Nena, tu què vols?
I en aquell context, m’ha semblat una pregunta formidable.
Advertisements

2 pensaments sobre “Nena, tu què vols?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s