Nixon-Frost

Desconeixia el capítol de Nixon-Frost. Ja m’heu perdonat mil-i-una vegades de la manera que arribo a certs capítols de la història i de la política, sense els quals no enteneu que hagués pogut dormir tranquil·la.
Doncs anit m’hi va portar el teatre. Vaig caure rendida als peus de la interpretació de Joan Carreras, inclús sense conèixer a qui interpretava. “Transformant-se en fiscal, justicier, el periodista condueix a la dansa, a la recerca del sensacionalisme o d’una polèmica destinada a superar un interlocutor que s’ha convertit en adversari”. Ja m’agradaria que més sovint assistíssim a un pugilat però la immunitat moral del periodista últimament només va en una direcció…
Algú ronca a platea. Hi ha gent que ve al teatre a dormir. A mi em sembla un pèl car (només per fer això) però trobo que ha de tenir el seu què.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s