com s’expliquen les coses

Quan recordava l’autor d'”Il bacio”, el recordava perquè no sé en quina habitació d’una amiga meva penjava de la paret. Quan tal·larejava Miles Davis ho feia perquè a la petita safata on deixava les claus a Hammersmith algú tenia un I-Pod que ininterrompudament li donava veu. Quan escric, de vegades, tinc la impressió que podria ser una agosarada còpia de qui sap l’escriptor/a que algú va recomanar-me i que no sabria datar o encabir en cap corrent. No sóc un ésser reinaxentista. Així crec que vaig construint el meu coneixement, potser amb els descobriments dels altres.
Avui, per exemple, recordo a Monet per aquesta imatge del Tàmesi, del meu temps a Londres.
Pot ser que no sigui tan dolent, al cap i a la fi.
Anuncis

2 pensaments sobre “com s’expliquen les coses

  1. I en aquest camí, sense cercar-ho, esdevindràs quelcom més que un ésser renaixentista. El teu coneixement es contindrà en cristalls concrets que atrapen totalitats i no en una totalitat buida de sentits i de sensacions concretes (diria el vell talp, passat pel sedàs de benjamin, que aquesat és l'única forma de coneixement dialèctica) 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s