quan era excursionista

Ens recordo a la teulada, mirar cap a dalt de Guatemala,  i sentir-me poderosa pel sol fet que ningú no podia imaginar on era jo en aquell moment, pel sol fet que el sostre de tots aquells que estimo era dominat pel sol i el meu per la lluna. I que algú que a penes no coneixia em parlava en un espanyol afrancesat.

-¿Te dejé muda?
-Perdona, te tenía tan a dentro en mi ficción que olvidé que estábamos hablando…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s