intel·ligència

Fa temps, quan parlàvem d’intel·ligència, algú em va dir que no ha de ser aquesta sempre una qualitat a destacar per sobre de les altres. Què sinó, ha de ser una virtut a perseguir, doncs?
Recordo que un dia, a la facultat, el Jordi Julià va preguntar què volíem ser de grans. El Julià, a part de ser un gran poeta perquè ha rebut molts premis, és l’Elvis dels professors de Filosofia i Lletres (és la meva opinió).  El Marcel va respondre: jo de gran vull ser bona persona. I el Julià va dir que allò no li podria ensenyar. Algú altre va espetar que volia ser intel·ligent. I el Julià va callar. Perquè penso que tampoc ens ho podia ensenyar.
No parlarem ara de la ingenuïtat de les respostes, si voleu, ho podríem fer sobre la de la pregunta.
Però bé, l’anècdota ve després, per explicar que últimament tinc un delit inexhaurible per cercar la intel·ligència arreu i res…que us ho volia confessar.
Anuncis

Un pensament sobre “intel·ligència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s