(re) flexions de gènere

He tingut un maldecap considerable al voltant de la flexió de gènere de les paraules. Tot i això, vaig defensar que en certs contextos era necessària, acceptant el repte d’adoptar la postura contrària a la Flórez. Que no és gens fàcil. Després de no deixar-me convèncer ni un pèl, que és una postura que diu bastant de la meva estupidesa constant, vaig pensar (i mig dir) que, efectivament, la Flórez, tenia raó en alguna cosa.
I em va calar perquè quan enfilava el carrer Riego cap a l’estació de tren, el feia anar i el feia anar i, de sobte, vaig recuperar el meu passat albiònic. Si hagués parlat a classe d’un “writer” o “teacher” no hagués entès que feia una discriminació entre homes i dones escriptores/homes i dones professores. Rigorosament, no és una forma masculina sinó una forma sense cap marca de gènere. A mi no em molesta que ens aturem a cada instant per dir “els/les, nois/noies” però arriba un punt que em ve el badall. Fuetegeu-me.Hi ha molts altres recursos lingüístics com ara bé l’ús de noms col·lectius on més o menys hi ha paritat. Si és això el que ens obssessiona.
Puc veure efectivament el gest i la visibilització en l’acte però m’espremo el cap per si això vol dir alguna cosa, a part de jugar al megaprogre descafeïnat (moltes vegades). Només el 15% de les llengües del món tenen el gènere no marcat en masculí. Demostra això que en el 85% restant hi ha igualtat de gènere? No pretendrem que la llengua que violem a cada instant i a aquestes alçades ens salvi dels nostres dimonis? No, oi?
Advertisements

3 pensaments sobre “(re) flexions de gènere

  1. Elisenda, aquest maldecap també forma part de les meves reflexions… però ara, a més, ha arribat un punt en què em fa nosa el doble article quan els fan servir els superliders només per semblar políticament correctes, quan en realitat els importa un rave la llengua o el gènere…Particularment vaig resolent el maldecap amb la màxima de procurar que ningú no se senti exclós. Si hi ha un recurs lingüístic integrador millor; si no, cal buscar recursos jugant amb els articles…

  2. Cagumdéu, el que hem de fer és dir "noies", "benvingudes" i ja està! Els nois renunciem al nostre gènere en pro de deixar de fer collonades com ara "nois/es", "Tots/es" i derivats. De tant voler ser políticament correctes, acabarem fent la volta i semblarem imbècils, home-ià!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s