encaixos de Biedma

“Para saber de amor,
para aprenderle,
haber estado solo es necesario.
Y es necesario en cuatrocientas noches
-con cuatrocientos cuerpos diferentes-
haber hecho el amor.
Que sus misterios,
como dijo el poeta,
son del alma,
pero un cuerpo es el libro en que se leen”
Amb això no pretenc fer una defensa de la promiscuïtat. Un terme que no m’ agrada gens, entre altres coses, perquè sempre el fa servir gent que no m’ agrada gens. És una paraula que hauria d’ esborrar-se del diccionari. No és ni fonèticament sensual. La detesto.
El que volia dir és que estic d’ acord amb Biedma (des de la meva petitesa perquè em fa vergonya verbalitzar el meu acord com si fos un vistiplau). Es pot ser infidel i estar terriblement enamorat. Es pot ser fidel a algú que ni tan sols no ho sap. Crec que es poden sentir moltes coses i moltes d’ altres alhora. I tenir-ho present és el més fidel de tot.
Anuncis

8 pensaments sobre “encaixos de Biedma

  1. …y es que, además, suele ser lo más difícil. Yo, que soy fiel, me quedo con la fidelidad más profunda, que la más superficial se la he dejado siempre a quien la quiera.

  2. Com sempre suggerent…Com tots els teus escrits. Cadascú els adapta a les seves experiències personals i, com vam dir un dia, a les seves pròpies realitats, a voltes comunes a voltes no. Les fidelitats no tenen perquè ser només físiques (o no com a requisit principal), i afegiria que l’enamorament (no exactament l’amor o l’estimació) és sempre aliè a les nostres voluntats, siguin voluntats fidels o no, fins i tot és aliè a les voluntats socials que només entenen de qüestions mundanes. És llavors quan es neda contracorrent, malgrat tot. En definitiva, la fidelitat i l’enamorament poden coincidir durant el camí de les persones però també poden divergir fins a no trobar-se…Una abraçada!

  3. No faig la següent afirmació amb intenció de polemitzar… Sóc dels que pensa que la "fidelitat" no existeix (sí com a concepte, si voleu), no com a realitat.Especialment en l'amor, o en qualsevol altre tipus de relació, és quan es fa més palesa la seva inexistència. Ni tan sols som fidels als nostres odis, m'atreviria a dir.Es pot ser molt fidel o fidel en general, però no fidel al 100%.Aquella mirada impura al culet de la caixera del súper; aquell suspir quan et creues per l'escala amb el paleta de la reforma del pis de dalt, amb aquella samarreta sense mànigues i ajustada, amb aquells pectorals i aquells braços… uffff; aquell somni humit amb el George Clooney o la Penélope Cruz, fins i tot amb algun cunyat/cunyada (què no???, vaja…). Per aquests casos i per la nostra estabilitat emocional, conjugal o de convivència ens hem inventant allò de "petites infidelitats" o "pensament infidel". Anècdotes sense importància, tot i que depenent de la perspectiva, perquè com sentis que ho expliquen a la perruqueria es converteix en "-Aquesta, porta unes banyes que va ratllant el sostre!". Infidelitat, en definitiva.Començar a entendre aixó és, des del meu punt de vista, començar a adquirir la capacitat d'articular les teves relacions personals -de qualsevol tipus- amb uns fonaments sòlids, com poden ser la sinceritat (mútua i amb un mateix) i la confiança. És un pas endavant en el teu "creixement personal", expressió tan de moda últimament.Tots i totes som i ens som infidels, ja sigui a una persona o causa, inclús de vegades ho som de forma perfectament conscient, amb premeditació, nocturnitat i traïdoria. També una mica incoherents, imprudents, interessats, deshonestos i amb un xic d'hipocresia "pragmàtica", més o menys depenent del moment i el context. Tot aixó es pot assumir per la seva gestió més eficient possible i anar paint-lo progressivament al llarg de l'experiència vital o, simplement, donar-li l'esquena, aixecar les banderes de la puresa, integritat absoluta i innocència, per després començar a donar lliçons a les pobres ànimes desorientades, perdudes, sense valors i carents de moralitat, amagades sota el teixit social què ens envolta.És un debat que em resulta força interessant aquest. Sempre que es planteja (perquè és recurrent…) m'agrada ficar cullerada. Disculpeu per l'extensió del comentari, que es deu al fet que una aportació no argumentada o raonada mínimament, en el sentit de la meva, fa saltar de la cadira a aquells i aquelles que es declaren "fidels" i fervors defensor d'aquest valor per dir-te que ets un promiscu o un libertí.Per finalitzar gràcies a l'amfitriona i titular d'aquest dolç i apetent Pa amb Xocolata per aquest espai. Gràcies per les teves reflexions i moments que comparteixes amb tots nosaltres. Crec que som molts els "enganxats"!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s