13D a posteriori

Avui, després de moltes reflexions sobre la consulta, em decideixo a escriure sobre aquesta.

Sobretot perquè sé que ara no feriré sensibilitats a qui em sabria més greu fer-ho.
És curiós, però novament estic d’ acord amb el malo. Torno a confessar-me admiradora d’ aquest home que dispara sempre sobre la mediocritat d’ alguns que em creia amb postures més properes.No puc fer-hi res. Hi ha gent, que moltes vegades,mal et pesi, té raó.

Conec les persones que han suat la consulta i chapeau. Anit vaig marxar de la festa final, abans del que hagués volgut. Potser perquè després de donar-hi moltes voltes, vaig dir-me què collons hi pintava si no hi havia estat des de l’ inici. És una falta de respecte a l’ honestedat i la il·lusió de la gent. Creieu-me, és un fàstic tenir principis. Sobretot en diumenge.

No crec amb la independència i prou. No puc embolcallar-me amb la senyera a cada instant i actuar com un infant protegit amb una espècie de manta màgica, capaç d’escudar-me de qualsevol cosa. No és aquest el quid de la qüestió. Això a ulls dels meus amics, que arrufen el nas, obren els ulls, i fan un gran què, és ser ambigua. La meva acusació cap a ells, amb carinyu, és la manca d’ ambició. El que falla és l’estructura política i la relació amb la ciutadania. I aquí és on rau el triomf de la consulta. Ha assolit dinamitar, agitar l’ordre de la institució, ha posat al mapa una manera de fer més enllà de les administracions.
Ha empoderat el carrer.

Què és l’ independentisme? Ni castellers, ni sardanes, ni política de cafè, copa, puro i cigaló (amb senyeres i adhesius). Companys, Catalunya no és pura i casta, no todo lo malo viene de Madrid.
Marxava del col·legi electoral i pregunto als companys de Terrassa com tenen el tema i respon: -Tia, està plena de xarnegus.
Aquesta sentència, jo crec, que és mostra de mil-i-una premises errònies.

Anuncis

10 pensaments sobre “13D a posteriori

  1. Avui dia es vincula l'independentisme amb questions identitàries (llengua, història, castellers, sardanes, senyeres). El dia que es vinculi l'independentisme amb arguments econòmics, amb riquesa i qualitat de vida (que existeixen), es podrà anar convincentment a qualsevol barri de Terrassa, Sabadell o l'Hosìtalet. Una dada: EL DÈFICIT FISCAL ACOMULAT A CATALUNYA DES DE QUE SOM EN DEMOCRACIA:215.000.000.000€L'equivalent al PIB espanyol l'any 2008. Diners pagats amb impostos dels catalans (també del xarnegu de Terrassa) que han anat a les espayes i no tornarem a veure mai més. Qui no sigui independentista, que em digui de qui han de ser els diners i els impostos dels catalans…

  2. Outlier, l' aspecte econòmic i el folklòric cal tenir-lo en compte. Que l' econòmic és un missatge poderós, més que no pas sentir la febre castellera, sardanista, etc., també.Però del que parlo és d'ingenuïtat, de discursos simplistes. Un munt de coses injustes també passen als nostres ajuntaments, a la Generalitat, a les punyalades entre partits CATALANS per la seva quota de poder, al poble, als nostres drets, al paper que juguen els mitjans de comunicació CATALANS, als lobbys econòmics CATALANS. No sé, tu que parlaves de missatges de màrqueting, aquí en va un: qui vulgui un calc de l' estat espanyol que se'l quedi. Jo vull una altra cosa. Vull que ens escoltin a tot arreu.Prefereixo demanar perdó, que no pas permís.Blue Jones, no sabia que tenies un bloc!Vaig riure molt, tot i que no ho semblés, pel martelleig de les dents!Ets un tio collonut!Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s