reflexions de fideuà

Que el pare ha estat qui m’ha ensenyat a llegir, a escriure, a ser crítica en moltes coses, perquè l’avi Miquel també va ser qui va ensenyar a llegir, a escriure i a ser crític -en silenci- el pare.

Ahir, mentre que xarrupava la fideuà, ja no semblava aquell home, tal i com l’imaginava quan el mirava des de baix, quan creia realment que els seus cabells eren de cotó fluix, però era el mateix. Encara que ara sempre sembli cansat, que em faci un copet desmesurat de força a l’ esquena, que no em reconegui, i que ja no es preocupi per empolainar-se.És el mateix home però camina amb pas maldestre pel passadís de la tia Montse.

….Veure la iaia Angelina escridassant l’ home de les enciclopèdies quan preguntava pel senyor Miquel.Aquell espectacle el provocava l’avi, i jo era una petita espectadora fascinada en un petit pis de   rajoles amb olor de neftalina.

L’avi és l’única persona que tracto de vostè. Per això, em resisteixo a pensar que la formalitat va lligada a això. Perquè jo a l’avi me l’estimo molt i a les altres que s’entesten a ser aquest “vostè”,no. Si alguna vegada haig de ser alguna cosa, voldria ser com l’avi, fer-me passar per un estrany respectable que xarrupa fideuà.

 

Anuncis

Un pensament sobre “reflexions de fideuà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s