À UNE PASSANTE

La rue assourdissante autour de moi hurlait.
Longue, mince, en grand deuil, douleur majestueuse,
Une femme passa, d’une main fastueuse
Soulevant, balançant le feston et l’ourlet;

Agile et noble, avec sa jambe de statue.
Moi, je buvais, crispé comme un extravagant,
Dans son oeil, ciel livide où germe l’ouragan,
La douceur qui fascine et le plaisir qui tue.

Un éclair… puis la nuit! —
Fugitive beauté
Dont le regard m’a fait soudainement renaître,
Ne te verrai-je plus que dans l’éternité?

Ailleurs, bien loin d’ici! trop tard! jamais peut-être!
Car j’ignore où tu fuis, tu ne sais où je vais,

Ô toi que j’eusse aimée, ô toi qui le savais!
— Charles Baudelaire
 
 
El mite occidental de la bellesa fugitiva.La deixaré passar per tenir-la per sempre.
 
Un dissabte amb la pel·lícula “A la ciutat de Sylvia”

PARTICULARIDAD DE LAS FRESAS

“El brote mocoso de las fresas enrojece bajo las hojas bajas.
Recojamos allí “las rosas” (vestigios cristalinos) de azúcar…”
Francis Ponge

I així m’he demanat aquesta tarda un suc de síndria i maduixa a l’Atzavara,
i mig d’amagat he rescatat una alenada de sucre que reposava sobre els llavis
i ho he assaborit com mai. Lliure de nou.

POESIA

La invencibilitat és l’ aniquilació del “jo”, la victòria sobre la racionalitat del temps.
Pensa-ho i pot ser per a tu un paisatge, per a mi un orgasme o per a ell llevar-se de la migdiada…

És això la poesia. Il.lumina la flor que ja tenies al balcó, l’ edifici que has tingut tota la vida davant de casa… Com quan em descobreixes una piga i de cop i volta em mires diferent, o quan amotlles tot a dos versos que acabes de llegir i no pas al contrari.
A la xerrada d’ anit vaig comprovar que els meus records no són l’ ombra de cap realitat, el Josep-Lluís Badal m’ impressionarà sempe que el trobi i ell farà com la poesia, descobrir que el més fascinant està passant ara, ahir.